La coordinació és la capacitat que tenen els músculs de sincronitzar-se. El grup muscular que se requereix per un moviment, ha de tenir una determinada velocitat i intensitat correctes per la acció. Per això, es necessita previament un estudi y una automatització, que serán regulats a nivell del cerebel amb ajuda de la percepció visual. Podem observar diferents classes de coordinació com la dinàmica general (per exemple caminar a 4 potes), la oculomanual (llençar un objete) o la bimanual (escriure a máquina o tocar un instrument).
Existeix una alteració de la coordinació que es diu ataxia que normalment s'acompanya d'alteracions del equilibri i de la marxa. Poden crear moviments desordenats, impreciosos, imposibilitant els moviments ràpids.
En la professió sanitària, pot valorar-se la coordinació muscular a través de certes tècniques d'exploració com la prova d'índex-nas que consisteix a desplaçar l'índex cap al nas començant amb els ulls oberts i després tancant-los. La coordinació muscular es pot entrenar, consisteix en la millora de la tècnica d'un o diversos moviments, valent com entrenament efectiu la repetició de l'acte motor, el quin el nostre sistema nerviosos anirà economitzant-lo, fent-lo més precís i usant menys força cada moment, alhora que automatitza el moviment perquè al realitzar-lo no hàgim de concentrar-nos tant com ho faríem al principi.Aquest entrenament de la coordinació, té major utilitat en temes relacionats amb la salut, com rehabilitació i tractament d'una multitud de patologies associades al sistema múscul-esquelético i neuromuscular, aquí és important el rol del metge rehabilitador i el fisioterapeuta.
Un exemple de coordinació :
