7. HOQUEI SOBRE HERBA - la pista

7. HOQUEI SOBRE HERBA - orígens

Els orígens

Si bé pels volts de la segona meitat del segle XIX l’hoquei sobre herba es va iniciar a les illes Britàniques, al llarg de la història de la humanitat diverses civilitzacions n’han practicat modalitats esportives força semblants arreu. Uns arqueòlegs en van localitzar un exemple en les tombes egípcies que hi ha a la vall del Nil on, en un mur, va aparèixer un dibuix en el qual dues figures escenificaven una activitat que recordava l’hoquei. Però, com passa sovint amb altres esports, es fa difícil determinar el país d’origen exacte, ja que a Pèrsia, la Xina, l’Índia, Grècia, o fins i tot a Roma, hi ha gravats, escultures i documents que també se’n fan ressò.

Pel que fa als inicis de l’hoquei a Catalunya, cal remuntar-se cent anys endarrere a la ciutat de Terrassa. Per una banda, s’explica que uns exalumnes de l’Escola Pia el van començar a practicar influïts per ciutadans de la comunitat anglesa establerts al país. Per una altra, se n’atribueix l’arribada amb motiu dels intercanvis comercials tèxtils entre fabricants egarencs i anglesos. Sigui com sigui, el cert és que avui es viu amb intensitat la pràctica de l’esport a Terrassa, com també a Barcelona, Castelldefels, Matadepera, Mataró, Sant Cugat o Sant Andreu de la Barca, on hi ha els clubs més importants.

7. HOQUEI SOBRE HERBA - Introducció

És un esport que té com a característiques físiques bàsiques la combinació de força, velocitat, flexibilitat i resistència.

L’hoquei sobre herba és un joc de conjunt practicat entre dos equips formats per deu jugadors de camp més un onzè que fa les funcions de porter. Igual com succeeix amb altres modalitats, com ara l’hoquei sobre gel o sobre patins, l’esport es juga amb l’objectiu d’empènyer una bola blanca d’uns 160 grams de pes amb un estic fins a la porteria defensada per l’equip contrari el major nombre de vegades possible amb la finalitat de marcar gols. A fi que siguin vàlids, però, caldrà que la bola sigui impulsada per un jugador dins la zona del camp que es coneix com a àrea de la porteria.

Practicat en una superfície rectangular de 91,40 metres de llarg per 55 metres d’ample, d’un quant temps ençà els partits es juguen en terrenys de gespa artificial perquè el sòl esdevé més regular i permet més rapidesa a l’hora de bellugar la pilota. L’alçada de les porteries és de 2,14 metres per 3,66 metres de llarg i els porters van equipats amb guardes al cos i casc protector al cap. La durada dels partits és de 70 minuts, dividits en dos períodes de 35 minuts.

Dos àrbitres són els responsables d’aplicar el reglament, on destaquen el cop de càstig, que és la manera com es posa la bola en joc després que algun jugador hagi rebut una falta, el penal o penalty corner, que és una sanció que recorda a la vegada el córner i el penal de futbol, el cop de càstig o penalty stroke, que és l’equivalent a la pena màxima del futbol i, entre d’altres, el bully, que és un servei neutral que es fa quan s’ha produït alguna interrupció.

Per reiteració de faltes o protestes, els àrbitres poden sancionar els jugadors utilitzant targetes de diversos colors: verda d’avís, groga d’expulsió temporal o vermella d’expulsió definitiva del partit.

6. BEISBOL - el camp

6. BEISBOL - normes

2)REGLES DE JOC DE BEISBOL SIMPLIFICAT

El corredor intentar donar un cop amb el bat a la pilota que el llançador (pitcher) tira al receptor (catcher) al terreny legal de joc (fair territory). El pitcher ha de llançar la pilota des de la plataforma de llançament a la denominada zona de strike. Aquesta zona és una finestra imaginària limitada per l’amplada de la base de meta i l’altura d’espatlles i genolls del corredor en el moment del cop. Si el pitcher no encerta aquesta zona i el corredor no intenta copejar la pilota, portarà una pilota al seu favor (ball). El quart llançament fora de la zona d’strike permetrà al corredor avançar a la primera base sense necessitat de batejar. Si el corredor bateja la pilota més enllà dels límits posteriors del terreny legal de joc, pot recórrer totes les bases obtenint un home-run. Si davant seu hi ha altres corredors sobre les bases, aquests també poden finalitzar la carrera fins a la meta de base obtenint tots carreres.

El canvi equip de camp/equip de corredors es segueix realitzant al quedar eliminat tres jugadors.

Es considera OUT:

· Si un corredor en tres intents no aconsegueix batejar al terreny legal de joc una pilota correctament llançada. Si el corredor copeja una pilota que no passa per la zona d’strike i aquesta pilota no cau en el terreny legal de joc, es comptabilitzarà igualment com a cop erroni (strike)

· Fildeig directe.

· El corredor es tocat (amb la pilota a la mà) entre dos bases.

· Si la pilota arriba abans que un corredor a la base, el corredor corresponent estarà out.

· Dos corredor sobre la mateixa base.

Un àrbitre situat darrera del catcher decideix si la pilota passa per la zona d’strike o no (strike o ball).

El terreny legal de joc (sector de 90º) es divideix en camp interior (quadrat format per les quatre bases) i cap exterior (la resta del sector fins als límits posteriors).

La longitud d’un costat del camp interior és de 20-25 m. (mida oficial: 27,4 m.) i la longitud d'un costat del sector: 50-60 m. (mida oficial: 95 m).

l’ objetiu bàsic.

En un partit de beisbol participen dos equips, guanya el que fa més carreres. Una carrera s’aconsegueix quan un jugador xafa les tres bases i el 'home' en ordre i en el sentit contrari a les agulles del rellotge. El partit s’acaba quan s’han fet 9 entrades, si hi ha empat es juguen entrades fins desfer l’empat.

Cada entrada es divideix en 2 parts: en la 1ª l’equipo visitant ataca i el local defensa i en la 2ªal contrari.

Cada vegada que l’equipo defensor aconsegueix 3 eliminats els equips intercanvien les posicions.
Així haurem d’intentar que no ens eliminin.

El llançador i el batedor .

El llançador se situa sobre un munt de terra “monticle” i el batedor es col·loca en front en una base de goma blanca de 5 costats el 'home'.
El home està a uns 18 metros del monticle.

L’equipo atacant envia jugadors a batejar d’1 en 1, en ordre establert.

L’equipo que defensa té els seus 9 jugadors de campo en posició.

El llançador, que llança la bola al batedor ha d’intentar que passi per la zona de strike (bola bona) sense que el batedor la colpegi. Si no envia la bola dins la zona de strike llavors és bola (ball). L’objectiu del llançador es aconseguir 3 strikes abans que 4 boles. Si aconsegueix 3 strikes, el batedor es eliminat.

Si llança 4 boles, el batedor avança a 1ª base sense risc de ser eliminat i es converteix en corredor.

La defensa

L’equip defensor té els seus 9 jugadores en el camp (inclòs el llançador)

Mentre el batedor o un corredor corre per les bases, els defensors han d’intentar:

1: Agafar la bola abans que boti a terra, així el batedor és eliminat.

2: Agafar la bola com més ràpid millor i llançar-la cap a la base a la que es dirigeix el corredor.
3: Si la bola ha estat colpejada molt lluny, el batedor corre per les bases, durant aquesta carrera, els defensors han d’intentar tocar el corredor abans que arribi a qualsevol base.

Situacions especials.

Sabem com s’obtenen les carreres i com s’aconsegueixen els eliminats.

Recorda: quan s’aconsegueixen 3 eliminats s’intercanvien les posicions.

Doble eliminat: quan s’eliminen a 2 jugadors.
Robada: quan el corredor intenta avançar a la següent base sense ser eliminat mentre el llançador envia la bola cap el batedor.

EL CAMP I L’EQUIP.

El camp: pot tenir diferents formes i mides. La distància entre les bases es sempre la mateixa, així com la distància entre el llançador i el batedor, però el camp exterior pot tenir dimensions i superfícies diferents.

La distancia entre les bases es de 27,43 m.

· Una bola de beisbol pesa entre 5 i 5 1/2 onzes. Està feta de fil enrotllat sobre una bola de goma i recoberta de pell.

· Hi ha un àrbitre darrere de cada base i darrere del home que és l’àrbitre principal.

· El batedor està obligat a posar-se un casco per batejar. També el receptor i l’àrbitre de home porten roba de protecció.

· El llançador no pot afegir cap substància estranya a la bola tal com resina, saliva etc. Un bat no pot ser alterat en la seva composició (no es pot omplir amb material elàstic per augmentar la distància de bateig.

L’equip: està format per 9 jugadors. Cada equip té un entrenador i varis assistents, que guien els corredors perquè segueixin corrent o es parin en una base.

EL MOVIMENT DE BATEJAR "SWING".

És un moviment potent i continu que en la seva primera fase consisteix en un lleuger enrolament harmònic del tronc, de les espatlles, dels malucs i dels braços sobre l’eix que constitueix la columna vertebral. Per a que immediatament després realitzar l’acció contra la pilota (swing).

· Donar un pas endavant amb el peu esquerre cap al llançador.

· Batejar després del pas amb la cama esquerra ben subjecta al terra

· Rotar els malucs per a realitzar un "swing" ràpid.

· Rotar el peu dret aconseguint pivotar sobre sí mateix elevant el taló.

· Batejar amb els braços estesos i lluny del cos.

· Realitzar un "swing" horitzontal al terra i sobre la pilota.

· Acabar el "swing" amb les mans sobre l’espatlla esquerra i sempre en equilibri.

· Deixar caure el bat al terra sense força per evitar lesionar a d’altres jugadors.

COM CÓRRER LES BASES.

Quan el jugador hagi donat el cop a la pilota amb el bat i pugui córrer, haurà de fer una ràpida arrencada.

Si el cop ens permet avançar més d’una base, xafarà les bases i continuarà la seva carrera fins on pugui.

Quan un jugador es troba en una base i és impulsat per un company a la base següent, haurà de córrer ràpid fins a ella, sense saltar ja que resta velocitat.

COM AGAFAR LA PILOTA (FILDEAR).

Tots han de saber agafar (fildear) correctament les pilotes, tant les que van rodant com les que van elevades. Per agafar les pilotes que van rodant el jugador es posarà amb els peus còmodament separats, els genolls flexionats i el pes del cos recolzat en la part davantera dels peus. De d'aquesta posició anirà cap a la pilota, per a col·locar el guant sobre el terreny amb els palmells de les mans donant en front de la pilota i fent que pugui rodar dintre del guant, subjectant-la llavors amb la mà lliure.

Per agafar pilotes elevades és necessari córrer fins situar-se sota la pilota i esperar a que aquesta acabi de caure dintre del guant. La posició és amb el guant lleugerament sobre el cap i amb el palmell de la mà cap avall i els polzes units i assegurar-la amb la mà lliure.

6. BEISBOL - Introducció

1)UNA MICA D’HISTÒRIA.

Esport nacional dels EUA, és una transformació del criquet anglès.

El 1845 aparegué el més antic dels clubs de beisbol, el Knickerboker Baseball Club of New York, i l'any 1858 una assemblea de vint-i-cinc clubs fixava, a Nova York, les bases definitives del reglament.

Aquest esport esdevingué popular molt aviat als EUA, on la National Association of Professional Baseball Players (1871) i l'American League (1901) promogueren i organitzaren les grans competicions nacionals de clubs professionals.

hi participen fins a 10 milions de jugadors l'any Modernament (1960-65) inclosos els participants de les Minor Leagues i els jugadors universitaris.

Els conjunts més destacats són el New York Yankees, el Saint Louis Cardinals, el Philadelphia Athletics, el New York Giants, el Washington Senators i el Pittsburg Pirate.

El beisbol s'estengué a l'Amèrica Central (especialment a Mèxic i a Cuba) i al Japó, on rivalitza amb els esports populars. Fou introduït a Europa pels soldats nord-americans (1918), i és practicat a diversos països. Als Països Catalans fou introduït el 1930 pel periodista Agustí Peris de Vargas, que l'importà de Cuba i en fou el primer jugador i entrenador. Els primers clubs sorgiren a Barcelona. Els més coneguts foren el Canadenc (format pels empleats de la Canadenca), l'Universitari i el Futbol Club Barcelona. El 1940 aparegueren l'Hèrcules de les Corts, el Club Esportiu Espanyol i el Pops de Lloret de Mar. El 1945 fou disputat el primer campionat d'Espanya entre l'Amèrica de Madrid i l'Espanyol de Barcelona. A partir del 1950 el beisbol s'estengué a diferents localitats catalanes (especialment a Cornellà, Viladecans, Gavà i Sabadell) i experimentà una notable difusió.

Entrada "extra" - Rugby (20-5-2009)

El passat Dimecres 20 de Maig, vam fer una sessió de rugby en la que:

1- ens van separar en nois i noies

2- vam fer uns quants exercicis:

- Per agafar el tacte de la pilota, vam fer uns quants passes per acostumar-nos: primer per sobre el cap i després, en una cercle, passes des de baix (a l'altura de la cintura) amb una mà, primer i més tard amb dos.

- Després, vam posar en pràctica aquests conceptes fent un partidet, ple de normatives com ara, no fer placatges.

- Més tard, després de beure aigua, vam practicar passades amb el peu: normal i al primer toc (tot i que no encertavem gaire va triomfar). També vam practicar la tècnica del placatge en la que ningú es va fer mal (cosa molt estranya ja que la gent repartia uns cops...).

- I, per acabar vam fer un partit en el que es podia placar i de tot. Va ser l'activitat més divertida.