7. HOQUEI SOBRE HERBA - la pista

7. HOQUEI SOBRE HERBA - orígens

Els orígens

Si bé pels volts de la segona meitat del segle XIX l’hoquei sobre herba es va iniciar a les illes Britàniques, al llarg de la història de la humanitat diverses civilitzacions n’han practicat modalitats esportives força semblants arreu. Uns arqueòlegs en van localitzar un exemple en les tombes egípcies que hi ha a la vall del Nil on, en un mur, va aparèixer un dibuix en el qual dues figures escenificaven una activitat que recordava l’hoquei. Però, com passa sovint amb altres esports, es fa difícil determinar el país d’origen exacte, ja que a Pèrsia, la Xina, l’Índia, Grècia, o fins i tot a Roma, hi ha gravats, escultures i documents que també se’n fan ressò.

Pel que fa als inicis de l’hoquei a Catalunya, cal remuntar-se cent anys endarrere a la ciutat de Terrassa. Per una banda, s’explica que uns exalumnes de l’Escola Pia el van començar a practicar influïts per ciutadans de la comunitat anglesa establerts al país. Per una altra, se n’atribueix l’arribada amb motiu dels intercanvis comercials tèxtils entre fabricants egarencs i anglesos. Sigui com sigui, el cert és que avui es viu amb intensitat la pràctica de l’esport a Terrassa, com també a Barcelona, Castelldefels, Matadepera, Mataró, Sant Cugat o Sant Andreu de la Barca, on hi ha els clubs més importants.

7. HOQUEI SOBRE HERBA - Introducció

És un esport que té com a característiques físiques bàsiques la combinació de força, velocitat, flexibilitat i resistència.

L’hoquei sobre herba és un joc de conjunt practicat entre dos equips formats per deu jugadors de camp més un onzè que fa les funcions de porter. Igual com succeeix amb altres modalitats, com ara l’hoquei sobre gel o sobre patins, l’esport es juga amb l’objectiu d’empènyer una bola blanca d’uns 160 grams de pes amb un estic fins a la porteria defensada per l’equip contrari el major nombre de vegades possible amb la finalitat de marcar gols. A fi que siguin vàlids, però, caldrà que la bola sigui impulsada per un jugador dins la zona del camp que es coneix com a àrea de la porteria.

Practicat en una superfície rectangular de 91,40 metres de llarg per 55 metres d’ample, d’un quant temps ençà els partits es juguen en terrenys de gespa artificial perquè el sòl esdevé més regular i permet més rapidesa a l’hora de bellugar la pilota. L’alçada de les porteries és de 2,14 metres per 3,66 metres de llarg i els porters van equipats amb guardes al cos i casc protector al cap. La durada dels partits és de 70 minuts, dividits en dos períodes de 35 minuts.

Dos àrbitres són els responsables d’aplicar el reglament, on destaquen el cop de càstig, que és la manera com es posa la bola en joc després que algun jugador hagi rebut una falta, el penal o penalty corner, que és una sanció que recorda a la vegada el córner i el penal de futbol, el cop de càstig o penalty stroke, que és l’equivalent a la pena màxima del futbol i, entre d’altres, el bully, que és un servei neutral que es fa quan s’ha produït alguna interrupció.

Per reiteració de faltes o protestes, els àrbitres poden sancionar els jugadors utilitzant targetes de diversos colors: verda d’avís, groga d’expulsió temporal o vermella d’expulsió definitiva del partit.

6. BEISBOL - el camp

6. BEISBOL - normes

2)REGLES DE JOC DE BEISBOL SIMPLIFICAT

El corredor intentar donar un cop amb el bat a la pilota que el llançador (pitcher) tira al receptor (catcher) al terreny legal de joc (fair territory). El pitcher ha de llançar la pilota des de la plataforma de llançament a la denominada zona de strike. Aquesta zona és una finestra imaginària limitada per l’amplada de la base de meta i l’altura d’espatlles i genolls del corredor en el moment del cop. Si el pitcher no encerta aquesta zona i el corredor no intenta copejar la pilota, portarà una pilota al seu favor (ball). El quart llançament fora de la zona d’strike permetrà al corredor avançar a la primera base sense necessitat de batejar. Si el corredor bateja la pilota més enllà dels límits posteriors del terreny legal de joc, pot recórrer totes les bases obtenint un home-run. Si davant seu hi ha altres corredors sobre les bases, aquests també poden finalitzar la carrera fins a la meta de base obtenint tots carreres.

El canvi equip de camp/equip de corredors es segueix realitzant al quedar eliminat tres jugadors.

Es considera OUT:

· Si un corredor en tres intents no aconsegueix batejar al terreny legal de joc una pilota correctament llançada. Si el corredor copeja una pilota que no passa per la zona d’strike i aquesta pilota no cau en el terreny legal de joc, es comptabilitzarà igualment com a cop erroni (strike)

· Fildeig directe.

· El corredor es tocat (amb la pilota a la mà) entre dos bases.

· Si la pilota arriba abans que un corredor a la base, el corredor corresponent estarà out.

· Dos corredor sobre la mateixa base.

Un àrbitre situat darrera del catcher decideix si la pilota passa per la zona d’strike o no (strike o ball).

El terreny legal de joc (sector de 90º) es divideix en camp interior (quadrat format per les quatre bases) i cap exterior (la resta del sector fins als límits posteriors).

La longitud d’un costat del camp interior és de 20-25 m. (mida oficial: 27,4 m.) i la longitud d'un costat del sector: 50-60 m. (mida oficial: 95 m).

l’ objetiu bàsic.

En un partit de beisbol participen dos equips, guanya el que fa més carreres. Una carrera s’aconsegueix quan un jugador xafa les tres bases i el 'home' en ordre i en el sentit contrari a les agulles del rellotge. El partit s’acaba quan s’han fet 9 entrades, si hi ha empat es juguen entrades fins desfer l’empat.

Cada entrada es divideix en 2 parts: en la 1ª l’equipo visitant ataca i el local defensa i en la 2ªal contrari.

Cada vegada que l’equipo defensor aconsegueix 3 eliminats els equips intercanvien les posicions.
Així haurem d’intentar que no ens eliminin.

El llançador i el batedor .

El llançador se situa sobre un munt de terra “monticle” i el batedor es col·loca en front en una base de goma blanca de 5 costats el 'home'.
El home està a uns 18 metros del monticle.

L’equipo atacant envia jugadors a batejar d’1 en 1, en ordre establert.

L’equipo que defensa té els seus 9 jugadors de campo en posició.

El llançador, que llança la bola al batedor ha d’intentar que passi per la zona de strike (bola bona) sense que el batedor la colpegi. Si no envia la bola dins la zona de strike llavors és bola (ball). L’objectiu del llançador es aconseguir 3 strikes abans que 4 boles. Si aconsegueix 3 strikes, el batedor es eliminat.

Si llança 4 boles, el batedor avança a 1ª base sense risc de ser eliminat i es converteix en corredor.

La defensa

L’equip defensor té els seus 9 jugadores en el camp (inclòs el llançador)

Mentre el batedor o un corredor corre per les bases, els defensors han d’intentar:

1: Agafar la bola abans que boti a terra, així el batedor és eliminat.

2: Agafar la bola com més ràpid millor i llançar-la cap a la base a la que es dirigeix el corredor.
3: Si la bola ha estat colpejada molt lluny, el batedor corre per les bases, durant aquesta carrera, els defensors han d’intentar tocar el corredor abans que arribi a qualsevol base.

Situacions especials.

Sabem com s’obtenen les carreres i com s’aconsegueixen els eliminats.

Recorda: quan s’aconsegueixen 3 eliminats s’intercanvien les posicions.

Doble eliminat: quan s’eliminen a 2 jugadors.
Robada: quan el corredor intenta avançar a la següent base sense ser eliminat mentre el llançador envia la bola cap el batedor.

EL CAMP I L’EQUIP.

El camp: pot tenir diferents formes i mides. La distància entre les bases es sempre la mateixa, així com la distància entre el llançador i el batedor, però el camp exterior pot tenir dimensions i superfícies diferents.

La distancia entre les bases es de 27,43 m.

· Una bola de beisbol pesa entre 5 i 5 1/2 onzes. Està feta de fil enrotllat sobre una bola de goma i recoberta de pell.

· Hi ha un àrbitre darrere de cada base i darrere del home que és l’àrbitre principal.

· El batedor està obligat a posar-se un casco per batejar. També el receptor i l’àrbitre de home porten roba de protecció.

· El llançador no pot afegir cap substància estranya a la bola tal com resina, saliva etc. Un bat no pot ser alterat en la seva composició (no es pot omplir amb material elàstic per augmentar la distància de bateig.

L’equip: està format per 9 jugadors. Cada equip té un entrenador i varis assistents, que guien els corredors perquè segueixin corrent o es parin en una base.

EL MOVIMENT DE BATEJAR "SWING".

És un moviment potent i continu que en la seva primera fase consisteix en un lleuger enrolament harmònic del tronc, de les espatlles, dels malucs i dels braços sobre l’eix que constitueix la columna vertebral. Per a que immediatament després realitzar l’acció contra la pilota (swing).

· Donar un pas endavant amb el peu esquerre cap al llançador.

· Batejar després del pas amb la cama esquerra ben subjecta al terra

· Rotar els malucs per a realitzar un "swing" ràpid.

· Rotar el peu dret aconseguint pivotar sobre sí mateix elevant el taló.

· Batejar amb els braços estesos i lluny del cos.

· Realitzar un "swing" horitzontal al terra i sobre la pilota.

· Acabar el "swing" amb les mans sobre l’espatlla esquerra i sempre en equilibri.

· Deixar caure el bat al terra sense força per evitar lesionar a d’altres jugadors.

COM CÓRRER LES BASES.

Quan el jugador hagi donat el cop a la pilota amb el bat i pugui córrer, haurà de fer una ràpida arrencada.

Si el cop ens permet avançar més d’una base, xafarà les bases i continuarà la seva carrera fins on pugui.

Quan un jugador es troba en una base i és impulsat per un company a la base següent, haurà de córrer ràpid fins a ella, sense saltar ja que resta velocitat.

COM AGAFAR LA PILOTA (FILDEAR).

Tots han de saber agafar (fildear) correctament les pilotes, tant les que van rodant com les que van elevades. Per agafar les pilotes que van rodant el jugador es posarà amb els peus còmodament separats, els genolls flexionats i el pes del cos recolzat en la part davantera dels peus. De d'aquesta posició anirà cap a la pilota, per a col·locar el guant sobre el terreny amb els palmells de les mans donant en front de la pilota i fent que pugui rodar dintre del guant, subjectant-la llavors amb la mà lliure.

Per agafar pilotes elevades és necessari córrer fins situar-se sota la pilota i esperar a que aquesta acabi de caure dintre del guant. La posició és amb el guant lleugerament sobre el cap i amb el palmell de la mà cap avall i els polzes units i assegurar-la amb la mà lliure.

6. BEISBOL - Introducció

1)UNA MICA D’HISTÒRIA.

Esport nacional dels EUA, és una transformació del criquet anglès.

El 1845 aparegué el més antic dels clubs de beisbol, el Knickerboker Baseball Club of New York, i l'any 1858 una assemblea de vint-i-cinc clubs fixava, a Nova York, les bases definitives del reglament.

Aquest esport esdevingué popular molt aviat als EUA, on la National Association of Professional Baseball Players (1871) i l'American League (1901) promogueren i organitzaren les grans competicions nacionals de clubs professionals.

hi participen fins a 10 milions de jugadors l'any Modernament (1960-65) inclosos els participants de les Minor Leagues i els jugadors universitaris.

Els conjunts més destacats són el New York Yankees, el Saint Louis Cardinals, el Philadelphia Athletics, el New York Giants, el Washington Senators i el Pittsburg Pirate.

El beisbol s'estengué a l'Amèrica Central (especialment a Mèxic i a Cuba) i al Japó, on rivalitza amb els esports populars. Fou introduït a Europa pels soldats nord-americans (1918), i és practicat a diversos països. Als Països Catalans fou introduït el 1930 pel periodista Agustí Peris de Vargas, que l'importà de Cuba i en fou el primer jugador i entrenador. Els primers clubs sorgiren a Barcelona. Els més coneguts foren el Canadenc (format pels empleats de la Canadenca), l'Universitari i el Futbol Club Barcelona. El 1940 aparegueren l'Hèrcules de les Corts, el Club Esportiu Espanyol i el Pops de Lloret de Mar. El 1945 fou disputat el primer campionat d'Espanya entre l'Amèrica de Madrid i l'Espanyol de Barcelona. A partir del 1950 el beisbol s'estengué a diferents localitats catalanes (especialment a Cornellà, Viladecans, Gavà i Sabadell) i experimentà una notable difusió.

Entrada "extra" - Rugby (20-5-2009)

El passat Dimecres 20 de Maig, vam fer una sessió de rugby en la que:

1- ens van separar en nois i noies

2- vam fer uns quants exercicis:

- Per agafar el tacte de la pilota, vam fer uns quants passes per acostumar-nos: primer per sobre el cap i després, en una cercle, passes des de baix (a l'altura de la cintura) amb una mà, primer i més tard amb dos.

- Després, vam posar en pràctica aquests conceptes fent un partidet, ple de normatives com ara, no fer placatges.

- Més tard, després de beure aigua, vam practicar passades amb el peu: normal i al primer toc (tot i que no encertavem gaire va triomfar). També vam practicar la tècnica del placatge en la que ningú es va fer mal (cosa molt estranya ja que la gent repartia uns cops...).

- I, per acabar vam fer un partit en el que es podia placar i de tot. Va ser l'activitat més divertida.

5. PATINATGE - protagonista

He buscat informacions d'algún patinador sobre gel professional però no e trobat res i posaré una biografia d'un jugador de hockey.

POL AMAT

Pol Amat i Escudé (Terrassa, 18 de juny del 1978) és un jugador d'hoquei sobre herba català que va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Atlanta-96 i als de Pekín-2008 i que al 2008 va obtenir el títol de Millor jugador del món en hoquei sobre herba. Juga en la posició de davanter centre.

Net d'un dels fundadors del Club Egara i fill d'un famós jugador d'hoquei, va estudiar Administració d'Empreses i en l'actualitat treballa d'auditor.

Ultra els trofeus internacionals esmentats al Palmarès, al llarg de la seva carrera ha estat set vegades campió de la lliga espanyola i ha guanyat cinc vegades la Copa del Rei. Ha estat nominat quatre vegades per al títol de Millor Jugador del Món i ha estat membre del WorldHockey All Star Team de la FIH en dues de les tres edicions fetes fins ara (2006 i 2008). El desembre del 2008, la UFEC el nomenà "Millor esportista català de l'any" (conjuntament amb Gemma Mengual i Andrea Fuentes).


Trajectòria

* Club Egara (1983-2001)
* Reial Club de Polo (2001-2005)
* Club Amsterdam, d'Holanda (2005-2006)
* Reial Club de Polo (2006-2008)
* Club Egara (en l'actualitat, 2008)

Palmarès

Títols a nivell de selecció


* Sub-campió Jocs Olímpics Atlanta 1996
* Tercer classificat "Champions Trophy" Adelaida 1997
* Guanyador Copa Intercontinental Kuala Lumpur 1997
* Sub-campió del món Utrecht 1998
* 9è. classificat Jocs Olímpics de Sidney 2000
* Sub-campió d'Europa Barcelona 2003
* 4t. classificat Jocs Olímpics d'Atenes 2004
* Campió "Champions Trophy" Lahore 2004
* Campió d'Europa Leipzig 2005
* Tercer classificat "Champions Trophy" Chennai 2005
* Tercer classificat Campionat del món Mönchengladbach 2006
* Tercer classificat "Champions Trophy" Terrassa 2006
* Sub-campió d'Europa Manchester 2007
* Sub-campió Jocs Olímpics Pekín 2008

Títols a nivell de club

* 6 Lligues d'Espanya, 4 Copes del Rei i diversos Campionats de Catalunya amb l'Egara
* Copa d'Europa del 2004, 1 Campionat de lliga i 1 Copa amb el RC Polo

5. PATINATGE - la pista

5. PATINATGE - patinatge sobre gel.

El patinatge sobre gel consisteix en desplaçar-se sobre el gel mitjançant l'utilització d'un patí sobre gel.

Història

Un estudi de Federico Formenti de la Universitat d'Oxford suggereix que la forma de patinatge sobre gel més antiga succeí al sud de Finlàndia fa uns 4.000 anys.

Segons sembla, els patins sobre gel foren inventats pels holandesos cal al segle XIII o XIV, fabricats de amb una fulla de metall molt afilat a la part de sota de la bota per evitar el fregament amb el terra. En línies generals els patins actuals han romàs d'igual forma.

Esports basats en el patinatge sobre gel

Són diversos els esports que basen una de les seves característiques en el patinatge sobre gel. A saber:

* Hoquei sobre gel: esport d'equip que es juga sobre el gel, amb l'objectiu de marcar gols introduint un puck (una mena de disc o pastilla) dins de la porteria de l'equip rival, xutant-la amb un estic.

* Bandy: esport d'equip que es juga sobre el gel, amb estics, una petita pilota i regles similars a les de l'hoquei sobre herba.

* Patinatge artístic sobre gel: esport que es practica en categoria individual (masculí o femení), sincronitzat, parelles mixtes o grups, que consisteix en realitzar girs, salts i altres moviments sobre el gel de forma artística i rítmica al compàs de la música.

* Ringette: esport d'equip jugat sobre gel, on l'objectiu és marcar gols disparant un disc dins de la porteria contrària utilitzant un estic llarg i sense fulla.

* Patinatge de velocitat sobre gel: competició consistent en curses els participants recorren certes distàncies en el menor temps possible. Algunes variants:

o Patinatge de velocitat en pista curta

o Patinatge de velocitat sobre gel marató

o Short Track

* Patinatge nòrdic o Tour skating: és una activitat recreativa molt estesa als països nòrdics, com Suècia, Noruega o Finlàndia, on els participats recorren llargues distàncies patinant sobre el gel natural.

5. PATINATGE - història + classificació

El patinatge és un esport que consisteix a lliscar sobre una superfície regular, mitjançant uns patins col·locats als peus.

Classificació

El patinatge es pot classificar en diverses categories des de diversos punts de vista:

* En funció del tipus de patins i de superfície en què es practica:
o Patinatge sobre gel: El Patinatge sobre gel és un esport olímpic d'hivern que consisteix a lliscar amb patins per una superfície de gel.
o Patinatge sobre rodes: Es desenvolupa en pistes que no siguin de gel, generalment d'asfalt, formigó, terrasso o parquet, que a més poden estar recobertes d'una capa de material plàstic (poliuretà, resina sintètica, etc...).

* En funció de l'activitat que s'hi desenvolupa:
o Algunes modalitats d'Hoquei: Esport d'equip que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari amb l'objectiu de marcar gols.
o Patinatge artístic: Especialitat que consisteix en fer acrobàcies rítmiques sobre patins.
o Patinatge de velocitat: Especialitat que consisteix en fer curses sobre patins.

Especialitats esportives del patinatge

* Patinatge sobre gel
o Hoquei sobre gel
o Patinatge artístic sobre gel
o Patinatge de velocitat sobre gel
o Patinatge de velocitat en pista curta
o Patinatge de velocitat sobre gel marató
o Short Track
* Patinatge sobre rodes
o Hoquei sobre patins
o Hoquei sobre patins en línia
o Patinatge artístic sobre rodes
o Patinatge de velocitat sobre patins en línia
o Patinatge freestyle slalom
o Patinatge agressiu

4. VOLEIBOL - Rafa Pascual

Rafael Pascual va néixer el dia 16 de març del 1970 a Madrid, va ser el millor jugador espanyol de voleibol i va obtenir moltísims títols durant la seva llarga carrera. Dos anys després de la seva retirada, va participar en el campionat de Europa de seleccions.


BIOGRAFIA: Va néixer en el barri madrileny d'Argüelles. Als 15 anys es va decidir per a practicar el voleibol i dos anys després va viatjar a Barcelona per practicar el seu esport preferit. Als 23 anys, va conseguir ser fitxat per un equip: el millor equip de la lliga italiana. Allà va jugar tota la seva carrera però no va deixar de banda la selecció espanyola.

4. VOLEIBOL - el camp

4. VOLEIBOL - normes

El voleibol es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alçada variable (2,43 m per homes; 2,24 m per dones; altres alçades s'utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa. S'utilitza una pilota de cuir o material sintètic de mida similar a la de futbol però més lleugera. Els partits es juguen al millor de tres jocs, i un joc es guanya amb 25 punts, excepte el 3è joc que es guanya amb 15 punts (aquest sistema de puntuació es va implementar l'any 2000).

Per començar a jugar un punt, un dels jugadors efectua el servei des de darrera del seu camp, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra al camp contrari o algú comet algun error, per exemple:

* enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern. (fora, senyalat per els àrbitres amb els dos braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alçada de la cara de l'àrbitre)

* enviar la pilota a terra fora del teu propi camp. (pilota tocada, senyalat per els àrbitres amb els dits de les mans a l'alçada de la cara i refregant-los)

* que un jugador retingui la pilota. (retenció, senyalat amb la el palmell d'una mà mirant cap amunt i pujant aquest palmell)

* que un jugador la toqui dues vegades seguides. (dobles, mostrant dos dits)

* que un equip jugui la pilota mes de tres vegades. (quatre tocs, mostrant 4 dits)

* que un jugador toqui la xarxa (sempre i quan intervingui aquest jugador en l'acció del joc).(xarxa, tocant l'àrbitre amb el palmell de la mà la xarxa per la part lateral)

* que un defensor remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa.(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)

* que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa, sigui quina sigui la zona en que ho fa. Que un lliure col·loqui a un altre company amb els dits des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)

* que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa (invasió, amb el dit índex assenyalant la línia central)

* que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. Que un jugador bloquegi abans de que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota en el seu camp(invasió aèria, amb el palmell mirant el terra a l'alçada de la cara)

Les tècniques bàsiques que s'utilitzen per jugar la pilota en el voleibol són,

* recepció, utilitzant els dos avantbraços per amortir una pilota que ve del camp contrari.

* toc de dits, utilitzant les dues mans, utilitzat sobretot per passar la pilota a un company preparat per rematar.

* remat, colpejant la pilota amb una mà per sobre de la xarxa i cap al camp contrari.

* bloqueig, per intentar aturar el remat d'un contrari saltant amb les mans esteses sobre la xarxa.

L'equip que guanya el punt es el que fa el següent servei. Cada vegada que hi ha un canvi de servei (és a dir, l'equip que servia perd el punt) es fa una rotació dels jugadors de l'equip guanyador. D'aquesta manera, tots els jugadors han de jugar tant en posicions d'atac com de defensa. L'excepció es el lliure, figura introduïda l'any 2000, que és un jugador que només pot actuar defensivament (no pot rematar ni efectuar serveis).

Hi ha una variant, anomenada vòlei platja, que es juga a l'aire lliure, habitualment amb dos jugadors per equip, i amb un reglament lleugerament diferent.

4. Voleibol - història

L'americà William Morgan va inventar el voleibol el 9 de febrer de 1895 amb el nom de mintonette que més tard es va canviar pel nom de voleibol. La Federació Internacional de Voleibol es va fundar el 1947, i els Campionats del Món van començar el 1952. El voleibol ha estat esport olímpic des de 1964 a les Olimpíades de Tòquio.

A Catalunya el voleibol es practica des de l'any 1920, i la Federació Catalana de Voleibol es va crear el 1959.

Ara posaré un video dels fonaments bàsics del voleibol.