Guio dels treballs

1. Història.
2. 10 normes característiques del esport.
3. Dibuix de la pista.
4. Esportista

Avaluació

40 % Rendiment - test cronometrat.
- circuits.
- esport.
40% actitud comportament.
20 % blog.

Activitats durant el curs

Primer trimestre	Segon trimestre	Tercer trimestre
1. Escalfament	1. Escalfament	1. Escalfament
2. Acondicionament físic Agilitat Habilitat Flexibilitat Força Potència Velocitat Coordinació	2. Voleibol - Tècnica individual (toc de dits, toc de mà baixa, servei) - Exercicis individuals - Mini partits (2x2 3x3) - Torneig	2. Beisbol - Tècnica de batejar - Exercicis en parelles - Exercicis en grups de 4 - Mini partits - Partits
	3. Altres esports - Freesbes - Ringo - Patinatge - Jocs diversos
		3. Hoquei - Tècnica de conducció de pilota - Passades parades - Circuits - Exercicis en parelles - Mini partits - Partits
3. Atletisme - Curses - Salts - Llançaments - Relleus
	4. Tennis - Tècnica individuals - Partits (individuals i parelles)
4. Futbol - Tècnica Individual (conduccions i passades) - Exercicis en parelles - Exercicis en petits grups - Mini partits (2x2 3x3) - Torneig	5. Esport lliure	4. Handbol - Passades, bots, tirs a porteria - Exercicis en parelles - Exercicis en grups - Mini partits - Partits
5. Esport lliure		5. Coreografia
		6. Esport lliure.

1. Acondicionament físic

En aquest apartat faré un estudi sobre la coordinació: explicaré el que es i posaré com es pot guanyar.

2. Atletisme

L'atletisme és un esport que consisteix en la realització de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Es poden classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llançaments) i proves combinades (heptatló i decatló) reglamentats per la Associació Internacional de Federacions d'Atletisme.

El mot atletisme prové de la paraula grega "athlon" que significa lluita, competència, combat...

Parlaré de diferents modalitats: curses i llançament de pes.

2. ATLETISME - Història

L'atletisme data de milers d'anys enrere, tant que és considera l'esport més antic del planeta. Deixant de banda esports prehistòrics sense regles ni normativa es troben, com a referència més antiga, els Jocs Olímpics que van iniciar els grecs el 776 aC. Hi ha diverses teories que apunten a l'any 880 aC com a data d'inici de l'esport (per obra del reu de l'Elida, Ifitos, i en honor al déu Zeus), però la teoria més acceptada és la del 776 aC perquè són els primers jocs dels quals s'han trobat escriptures que ho demostren: Kerobos va ser el guanyador d'una cursa de 197,27 metres.

El 468 aC els jocs olímpics van deixar de durar un dia per durar-ne 5, temps durant el qual es feien varies proves com el pugilat, el pentatló, cursa o javelina. Durant els 5 dies que durava s'aturaven totes les guerres (entre estats o ciutats gregues), d'això s'anomenava treva olímpica.

Entre el 472 aC, i el 350 aC es van anar modificant alguns conceptes per acabar amb uns jocs olímpics semblants als actuals: el primer dia es dedicava a la celebració del culte de Zeus, el segon dia es duien a terme les carreres individuals i durant la resta de dies la resta de proves. Els estadis d'aquella època, només feien uns 333 metres (unes 300 vares d'aquella època). Els trofeus que aconseguien els atletes eren oferts als seus déus: els atletes no rebien cap premi valuós, com podrien ser joies, or... sinó que només rebien una corona feta amb una branca d'oliva anomenada Kotinos i el reconeixement de ser els més ràpids, els que saltaven més... Els atletes anaven nuus durant tot el període, ja que allò era una representació de la bellesa masculina i intentaven imitar als déus, les dones tenien l'accés prohibit.

2. ATLETISME - 10 normes

He buscat normes especifiques del llançament de pes però com no n'he trobat doncs posaré normes de curses:

1. No es pot envair el carril contrari al que s'està corrent.


2. No es pot sortir abans de que facin el tret que indica la sortida.


3. En la modalitat de marxa sempre ha d'haver-hi un peu tocant a terra.


4. No es pot tenir cap tipus de contacte físic durant l'esdeveniment amb cap altre concursant.


5. En les modalitats de salt, no es pot trepitjar la línia marcada al terra mentre es salta.


6. En la modalitat dels tres salts és obligatori fer-los en les marques que hi ha al terra.


7. No es pot sortir de la part interna del recorregut.


8. No es pot cambiar de carril durant la primera corva de la cursa.


9. Si un corredor surt dues vegades abans de que soni el tret de sortida queda descalificat de lacompetició.


10. En la modalitat de les valles, és obligatori saltar-les totes.

2. ATLETISME - Modalitat 1 Curses

Les curses són les proves clàssiques. Consisteixen en córrer (excepte en el cas de la marxa) una distància determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Hi ha algunes curses on en comptes de recorre una distància determinada el més important és el temps. Les més importants són: • 100 m, 400 m, 1500 m, 10000 m, mitja marató i la marató. • Tanques i obstacles: 110 mt, 400 mt i 3000 obstacles. • Marxa. • Relleus: 4x100 m i 4x400 m. Cursa amb tanques. Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys. De tal manera que els 50 metres llisos, els 60, els 100, els 200 i els 400 són categoritzades en aquest grup. Afinant més hi es podrien distingir les carreres d'sprin (inferior als 100 metres), però no és necessari. Aquestes carreres es caracteritzen perquè l'atleta comença la carrera ajupit als estrebs (més coneguts com a starting o tacs de sortida) que l'ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser l'única excepció és a la prova dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones. Un cop es dóna el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb l'starting i fa els 10 ò 20 primers metres lleugerament ajupit, per finalment posa l'esquena completament recta. Això permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons. Les carreres de mig-fons són aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les curses més populars són la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. També ho seria la milla tot i no ser olímpica. En aquestes carreres l'atleta segueix una estratègia prèviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distància, també hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat. En aquestes proves no es comença amb starting, sinó de peu, i es col•loquen en una línia corba de la pista, sense carrer únic; l'única excepció són els 800 metres llisos on si que es comença amb starting i durant una distància hi ha carrer únic. L'atleta fa una menor obertura de cames i l'acció dels genolls no és tant important com a les proves de velocitat. Els crossos es caracteritzen per disputar-se en mig de camins, muntanyes, camps, etc. en comptes de fer-ho a la pista. Les carreres de fons són totes les curses d'una distància superior als 3.000 metres: 5.000, 10.000, marató (42.195 metres fora de pista), crossos (fora de la pista)... Els atletes d'aquestes proves intenten evitar tots els moviments innecessaris, els genolls no es belluguen gaire i l'obertura de cames i la força són menors que a les carreres de mig-fons i de velocitat. Les carreres de tanques són de 400 metres o inferiors en distància. L'atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques, de diferent alçada segons la categoria i el sexe. La distància entre les tanques és diferent segons la distància que es recorri. Per passar les tanques correctament primer s'ha d'estendre una cama, passar la tanca (sense perdre el ritme) i posar-la ràpidament al terra, la segona cama passa doblegada perpendicularment al cos (de tal manera que queda paral•lela al terra): la flexibilitat és un element clau en aquestes proves. Les carreres d'obstacles són semblants, la distància més comuna són els 3.000 metres, l'atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera. Les carreres de relleus hi participen 3 o més habitualment 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distància determinada i passant un tub rígid anomenat testimoni al següent del seu equip. El canvi s'ha de produir en una zona de 18 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l'haurà de recollir i no un altre del seu equip. A més, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si això pot interferir en un atleta contrari. En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per a evitar que els atletes corrin. Només es sancionarà si s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges. Les distàncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km.

2. ATLETISME - Altres modalitats

• En el salt d'alçada l'atleta ha de superar un llistó saltant-hi per sobre. La tècnica emprada actualment és la de fosbury.
• El salt amb perxa té aspectes comuns amb el salt d'alçada: l'objectiu es passar un llistó per sobre, en aquest cas, però, els atletes s'ajuden d'una barra flexible anomenada perxa.
• El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distància horitzontal del punt de batuda.
• El triple salt és igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la tercera passa).
• El llançament de pes consisteix en llançar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el més lluny possible sense sortir d'un cercle de llançament.
• El llançament de disc i el llançament de martell consisteixen, també, en llançar el més lluny possible un disc o un martell respectivament donant unes voltes prèvies per agafar impuls, sense sortir del cercle de llançament.
• El llançament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llançament es fa en un passadís, també s'ha d'intentar llançar el més lluny possible la javelina.

2. ATLETISME - LLANÇAMENT DE PES

El llançament de pes és una prova d'atletisme, que consisteix en propulsar una sòlida bola de metall a través de l'aire a la màxima distància. El pes de la bola és de 7,26 kg en homes i de 4 kg en dones per a categories adultes.

El camp del llançament de pes és aquest

2. ATLETISME - EL LLANÇAMENT

L'acció en el llançament està circumscrita a un cercle de 2,13 metres de diàmetre. Aquest cercle està dividit en dues meitats, una orientada cap a la fossa on ha de caure la bola i l'altra cap al costat oposat os hi ha una zona de caiguda limitada per dues rectas amb una angle de 40º. En la primera fase de la prova, l'atleta subjecta el pes amb els dits de la mà de llançar contra el seu muscle, posant la bola sota la barbeta. El competidor llavors es desplaça dins del cercle en una postura semi-ajupida, adquirint velocitat. A l'arribar al costat oposat del cercle, estira el braç de llançar sobtadament i empeny el pes cap a l'aire en l'adreça adequada. El pes s'empeny, no es llança. L'embranzida es fa des del muscle amb un sol braç i no es pot dur el pes darrere del muscle.

Cada competidor té dret a tres llançaments i els vuit millors passen a la següent ronda d'altres tres llançaments per competidor. Si els competidors fossin menys de vuit cadascun tindrà fins a sis intents; si són més, tres intents. Es decideix el guanyador segons la marca del millor llançament, la qual s'amida des del límit intern del cercle fins al lloc on cau la bola. En cas d'empat es pren en compte el segon millor llançament. Si el llançador surt del cercle per la meitat frontal el llançament és considerat nul.

2. ATLETISME - Rècords de llançament de pes

		Marca	Atleta	País	Lloc	Data
WR	Homes	23,12	Randy Barnes		Westwood	20-05-1990
	Dones	22,63	Natalya Lisovskaya		Moscou	07-06-1987
OR	Homes	22,47	Ulf Timmerman	RDA	Seül	23-09-1988
	Dones	22,41	Ilona Briesenick	RDA	Moscou	24-07-1980
ER	Homes	23,06	Ulf Timmerman	RDA	Hanía	22-05-1988
	Dones	22,63	Natalya Lisovskaya		Moscou	07-06-1987
AM	Homes	23,12	Randy Barnes		Westwood	20-05-1990
	Dones	20,96	Belsy Laza		Ciutat de Mèxic	02-05-1992
AF	Homes	21,97	Janus Robberts		Eugene	02-06-2001
	Dones	18,35	Vivian Chukwuemeka			17-04-2006
AS	Homes	20,61	Sultan Mubarak Al-Hebshi		Donetsk	05-07-2007
	Dones	21,76	Meisu Li		Shijiazhuang	23-04-1988
OC	Homes	20,96	Justin Anlezark		Brisbasne	05-04-2003
	Dones	20,54	Valerie Vili		Osaka	26-08-2007

2. ATLETISME - Campions olímpics

2. ATLETISME - Jocs	Any		Atleta	País	Marca
Atenes	1896	Homes	Robert Garret		11,22
		Dones	No participaren
París	1900	Homes	Richard Sheldon		14,10
		Dones	No participaren
Saint Louis	1904	Homes	Ralph Rose		14,80
		Dones	No participaren
Londres	1908	Homes	Ralph Rose		14,21
		Dones	No participaren
Estocolm	1912	Homes	Patrick McDonald		15,34
		Dones	No participaren
Anvers	1920	Homes	Ville Porhola		14,81
		Dones	No participaren
París	1924	Homes	Clarence Houser		14,99
		Dones	No participaren
Amsterdam	1928	Homes	John Kuck		15,87
		Dones	No competiren
Los Angeles	1932	Homes	Leo Sexton		16,00
		Dones	No competiren
Berlín	1936	Homes	Hans Woelke		16,20
		Dones	No competiren
Londres	1948	Homes	Wilbur Thompson		17,12
		Dones	Micheline Ostermeyer		13,75
Helsinki	1952	Homes	Parry O´Brien		17,41
		Dones	Galina Zybina		15,28
Melbourne	1956	Homes	Parry O´Brien		18,57
		Dones	Tamara Tyshkvevich		16,59
Roma	1960	Homes	William Nieder		19,68
		Dones	Tamara Press		17,32
Toquio	1964	Homes	Dallas Long		20,33
		Dones	Tamara Press		18,14
Ciutat de Mèxic	1968	Homes	Randel Matson		20,54
		Dones	Margitta Gummel	RDA	19,61
Munic	1972	Homes	Władysław Komar		21,18
		Dones	Nadyezhda Chizhova		21,03
Mont-real	1976	Homes	Udo Beyer	RDA	21,05
		Dones	Ivanka Khristova		21,16
Moscou	1980	Homes	Vladimir Kiselyov		21,35
		Dones	Ilona Slupianek	RDA	22,41
Los Angeles	1984	Homes	Alessandro Andrei		21,34
		Dones	Claudia Losch		20,48
Seül	1988	Homes	Ulf Timmermann	RDA	22,47
		Dones	Natalya Lisovskaya		22,24
Barcelona	1992	Homes	Michael Stulce	Estats Units	21,70
		Dones	Svetlana Kriveleva	Equip Unificat	21,06
Atlanta	1996	Homes	Randy Barnes		21,62
		Dones	Astrid Kumbernuss		20,56
Sydney	2000	Homes	Arsi Harju		21,29
		Dones	Yanina Korolchik		20,56
Atenes	2004	Homes	Yuriy Bilonog		21,16
		Dones	Yumileidy Cumba		19,59
Pequín	2008	Homes	Tomasz Majewski		21,51
		Dones	Valerie Vili		20,56